português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
SOLANO BUDE, ALEXANDRE []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 5   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 5
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Barcelona que mai va ser. L'obra de l'Ajuntament republicà (1931-1936) / Alexandre Solano Budé
Solano Budé, Alexandre


Barcelona : Editorial Base, 2023
424 p. ; 24 cm (Base Històrica, 187) 

La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 va situar al capdavant de Barcelona uns polítics d'un clar tarannà revolucionari, disposats a remoure els fonaments polítics de la ciutat. El present llibre desvela, de forma cronològica, uns temps convulsos, amb crisis i canvis de govern, en un pols entre els nous representants republicans i els defensors d'unes velles estructures que no volien perdre els antics privilegis. La Guerra Civil va truncar l'aprovació d'uns projectes que haurien transformat radicalment la ciutat de Barcelona tal com la coneixem avui en dia. Tot en el marc d'una Europa que tancà malament les ferides de la Gran Guerra i que ben aviat caminà vers el penya-segat d'una Segona Guerra Mundial. Malgrat la manca de personalitat jurídica de Catalunya per tenir plena representació exterior, la necessitat de reconeixement i de relació amb les altres nacions era tan important o més que si hagués tingut un Estat propi. (Editorial).



Matèries: República espanyola II ; Ajuntament ; Administració local ; Política municipal ; Vida política ; Republicanisme
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1936
Localització: Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Proyectos de remodelación del sistema de autobuses durante el Ayuntamiento republicano de Barcelona y el asunto Torner, 1933-1936 / Alexandre Solano
Solano Budé, Alexandre


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 43 (2020) , p. 41-61


Matèries: Transport públic ; Transport de viatgers ; Autobús ; Serveis municipals ; Projectes ; República espanyola II
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1933 - 1936
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7677561
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 5
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Revisió del nomenclàtor durant l'Ajuntament republicà de Barcelona / per Alexandre Solano
Solano Budé, Alexandre


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 732 (desembre 2020), p. 24-28 : il.



Matèries: República espanyola II ; Ajuntament ; Nomenclàtors ; Carrers
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1939
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 5
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Depuració de personal a l'Ajuntament de Barcelona : de la Dictadura de Primo de Rivera a la Segona República / Alexandre Solano
Solano Budé, Alexandre


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 464 (gener 2020), p. 34-37 : il. (Focus
Notes.

El consistori, només deu dies després de la proclamació de la República, el 24 d'abril, creava la "Comissió especial per a l'estudi dels expedients dels funcionaris que es van distinðgir durant la dictadura". La comissió va donar un mes de temps per a fer denúncies i es van revisar un total de 157 expedients per queixes del període dictatorial. Tots els funcionaris subjectes a expedient per causa greu van quedar automàticament declarats suspeðsos de feina i sou. Per contra, s'aproðvava un dictamen segons el qual als funcionaris cessats per la dictadura i reingressats, se'ls reconeiðxien els serveis prestats, a la vegada que es concedia una amnistia per als que van ser castigats amb faltes lleus per l'ajuntament dictatorial, esborrant les notes desfavorables. Alexandre Solano ens explica els detalls d'aquella depuració de personal.



Matèries: Ajuntament ; Empleats públics ; Empleats municipals ; Depuracions polítiques ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1923 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió de l'Ajuntament de Barcelona republicà (1931-1936) [Fitxer informàtic] / Alexandre Solano Budé ; [dirigida per Andreu Mayayo i Artal]
Solano Budé, Alexandre


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (838 p.)

L'objecte d'estudi de la present tesi doctoral és l'Ajuntament de Barcelona entre la proclamació de la República i l'inici de la Guerra Civil. La capital catalana havia superat el milió d'habitants, representant el 36 per cent de la població catalana, sent també la ciutat de l'Estat més poblada. La institució era indubtablement l'administració més important a Catalunya i la segona de l'Estat només per darrere l'administració estatal, especialment en el període preautonòmic, però també quan es va posar en marxa la Generalitat de Catalunya, amb un clar valor simbòlic però centrada a assolir els traspassos per començar a desenvolupar l'autonomia i que va gaudir d'un pressupost i d'una plantilla menor que no pas l'administració local barcelonina. La tesi es centra principalment en fonts històriques, la documentació generada pel mateix consistori i la premsa coetània, delimitat per quatre grans bloc, més enllà del marc introductori i annexos diversos. Un primer bloc explica les resistències als canvis que tenen intenció d'aplicar els nous dirigents republicans, amb l'oposició de sectors beneficiats en períodes anteriors com són les grans companyies que monopolitzaven serveis bàsics per la població, el cobrament d'impostos als més rics o a l'església, l'intent de depuració en el personal, on es pot concloure que el canvi de governants va comportar una substitució en els dirigents de l'administració política però no en l'estructura de poder, amb una gran oposició i com en casos com les companyies elèctriques, enfront de la falta d'alternatives, el monopoli es va mantenir malgrat el nou règim. El segon bloc és un relat cronològic de l'evolució de la majoria consistorial, els principals successos, crisis i polèmiques, els canvis que provoquen que regidors deixessin d'assumir les seves tasques consistorials, a més dels canvis dins de les mateixes formacions, principalment del Partit Republicà Radical, d'un perfil revolucionari a formar part del bloc de les dretes, que ajuda a explicar la pèrdua de la majoria d'Esquerra Republicana de Catalunya, ja que els radicals eren un suport necessari. També s'analitza la situació de la Generalitat de Catalunya en els traspassos i en aquest bloc s'aporta a més un relat a un període poc tractat, com és el dels governs gestors (octubre de 1934 - febrer de 1936), amb els debats i les desavinences internes, on habitualment s'havia centrat en la recomposició del bloc d'esquerres, malgrat haver estat poc tractat representa un quart del període de pau republicà. El tercer és sobre l'organització del consistori i l'evolució dels regidors que assumien les tinences i presidien les diferents comissions al llarg del període, amb constants canvis a causa dels regidors que abandonaven les tasques consistorials, també s'explica el funcionament de l'ajuntament en els plens, comissions, el paper de l'alcalde i els diferents càrrecs i amb una menció especial als canvis produïts per la Llei Municipal de Catalunya i la creació d'una comissió de govern, que transforma el funcionament, on els plens, per on s'havia d'aprovar qualsevol decisió fins al moment, passaven a ser mensuals en comptes de setmanals i es crea una Comissió de Govern amb capacitat decisòria. Finalment trobem un quart bloc sobre la gestió i projectes de l'ajuntament que podrien haver transformat la ciutat de Barcelona tal com és actualment, plans com un subsidi pels obrers en atur forçós, el pla de sanejament, la creació de desenes de grups escolars, una ciutat modelada a partir de les necessitats de la població i no simplement adaptada per intentar donar els millor serveis, el debat ja existent sobre la creació d'un Barcelona Gran, són qüestions, en moltes ocasions ja dotades de pressupost. La tesi analitza l'evolució de la política municipal en diversos aspectes, que van quedar inconcluses a causa de l'inici de la Guerra Civil.


Matèries: Ajuntament ; República espanyola II ; Política municipal ; Vida política ; Partits polítics ; Alcaldes ; Regidors ; Administració local ; Tesis doctorals
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1936
Autors add.:Mayayo i Artal, Andreu (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666306
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3